Una de les tasques més feixugues a l'hora de publicar el llibre és redactar els agraïments. Saps que, per més que t'hi esforcis, te'n deixaràs uns quants, o bé coneixeràs gent que t'ajudarà a difondre l'obra i no els ho podràs agrair degudament.
Els blogs ens permeten, en certa mesura, esmenar aquests errors. A continuació hi teniu una llista de gent que no figura als agraïments de cap de les meves novel·les publicades, però que d'una manera o altra m'han ajudat durant la seva creació o difusió. L'ordre és estrictament alfabètic. A tots, gràcies.
Gent d'Alacant City, Damià Bardera, Nerea Blanque, Àngela Bohigas, Quim Cadanet, Joan Carles Codolà, Sara Cruz, Ariadna Escalona, Xavi Navarro-Soto, Felip Ortega, Gabriele Praderio, Ivan Reyné, Cèlia Roca, Guiomar Solanas, Frederic Streich, Guillem Terribas, Anna Travessa, Elsa Trujillo, els meus antics veïns de quan vivia a Girona, Àlex Vendrell. Gràcies també als mitjans de comunicació i llibreries gironines i cassanenques per la bona rebuda, i a la revista Núvol.com.
Actualitzaré la llista conforme vagi recordant noms de gent. Si encara no hi sou, perdoneu.
dimecres, 30 de gener del 2013
diumenge, 27 de gener del 2013
dimarts, 15 de gener del 2013
ENTREVISTA A TV GIRONA
El dilluns catorze de gener vaig anar a l'informatiu del migdia de TVGirona a parlar del gat de Schrödinger. Us penjo l'enllaç. Per no haver d'empassar-vos el programa sencer, surto a partir del minut 17:00. Pels qui no em coneixeu, la tele m'engreixa i em fa semblar més vell.
Entrevista a TV Girona
dimarts, 8 de gener del 2013
dilluns, 7 de gener del 2013
ENTREVISTA A EN MATT
Em dic Matt. Tinc trenta-tres anys, la mateixa edat que tenien Jesús i Alexandre Magne quan van morir. Llicenciat en farmàcia, solter i sense fills. Crec en alguna cosa, però no sé en quina. De fet, com més hi penso, menys crec. O és al revés? Sóc apolític: avui en dia és més fàcil que existeixi Déu que no pas un polític competent.
El gat de Schrödinger és la segona novel·la que protagonitzes. Com et sents?
No m'hi he parat a pensar. Mai he buscat protagonisme, senzillament me l'he trobat. Si pogués, passaria completament desapercebut.
La teva situació ha canviat en vist el llibre anterior. Segona part?
En Dausà insisteix en que no es tracta d'una segona part, sinó d'una altra història amb els mateixos personatges. Una mica en la línia de Wilt, de Tom Sharpe. Es poden llegir de manera independent o per ordre, no hi ha problema.
Ara treballes de farmacèutic, el que sempre havies volgut. Com et sents?
Fatal.
???
Sí. És el problema de les expectatives. Et passes cinc anys estudiant la carrera i cinc més fent feines merdoses, i quan finalment pots treballar del que has estudiat t'adones que no t'agrada, i que en certa manera us han enganyat a tots plegats. És depriment.
Depriment?
Formo part d'una generació que més o menys ho ha tingut tot. Hem pogut passar-nos-ho bé, hem estudiat el que volíem, hem viatjat una mica, tenim un cert nivell cultural... i malgrat tot, estem més a la deriva que els nostres pares.
Com s'entén?
A mi no m'ho preguntis. Jo em limito a descriure una realitat, no sóc ningú per interpretar-la.
Les filosofies new age ja van treure al nas a la novel·la anterior, tot i que de manera molt més tímida. Per què?
Són les noves formes de religió. Molt més flexibles i personalitzables que les religions clàssiques.
I allò que diuen de que hem deixat de creure en Déu per creure en qualsevol ximpleria?
Probablement sigui veritat. Jo no les he defensades mai, compte. En alguns moments de la vida -sobretot els difícils- he sentit certa atracció, però això no vol dir que me les cregui.
Sí, ja veig per on va la cosa. A la novel·la es parla de la revolució sexual masculina. Me'n fas cinc cèntims?
La píndola anticonceptiva va suposar una revolució per a les dones. Podien tenir relacions sexuals sense por a quedar embarassades. Després va arribar la sida, però aquesta és una altra història. L'alliberament sexual femení va venir de la mà dels anticonceptius. El masculí, en canvi, va molt lligat a les pastilles per trempar. Sense erecció no hi ha sexe, i les disfuncions sexuals masculines són molt freqüents. No sé si sempre ha estat així, però avui en dia s'en parla més que abans.
S'ha dit que El gat de Schrödinger és una novel·la sobre les amistats estranyes.
Suposo que sí, entre d'altres coses. En realitat, hi ha amistats que no ho siguin? Pensa-hi: un amic és aquella persona a qui li permets quasi tot, i segueixes fent-li favors i dirigint-li la paraula. Si t'hi detures a pensar, és ben estrany.
Què et sembla el turisme de masses? Perquè la novel·la transcorre en una ciutat on aquest tipus de turisme prolifera.
No ho sé. Ni m'agrada ni em desagrada, és el que és. Suposo que un tipus de gent necessita cert tipus de vacances. No pots portar a un grup de holligans al Museu Nacional d'Art. En general mai opino gaire de les coses.
Per què?
El gran problema és que avui tothom té una opinió de tot. Tantes xarxes socials i tantes ximpleries, i tothom es creu que sap la hòstia de coses. Doncs no. La majoria de vegades només diem parides que no interessen a ningú. El que passa és que la gent normalment és educada, i ens deixen expressar-nos, però no ho hem de confondre amb que la nostra opinió sigui especialment trascendent.
Ja ho entenc. Com creus que anirà aquesta novel·la?
Són temps molt durs, això ho sabem tots. A alguna gent ja li costa comprar llibres, així que amb aquesta crisis imagina't. A més, hi ha moltíssima competència. El mercat està col·lapsat, i ara s'hi afegeixen els llibres autoeditats. La saturació és total i a la gent se li fa difícil escollir entre una cosa o una altra.
Només em queda desitjar-vos sort, doncs.
Gràcies. Em sembla que amb la que està caient ens farà falta.
El gat de Schrödinger és la segona novel·la que protagonitzes. Com et sents?
No m'hi he parat a pensar. Mai he buscat protagonisme, senzillament me l'he trobat. Si pogués, passaria completament desapercebut.
La teva situació ha canviat en vist el llibre anterior. Segona part?
En Dausà insisteix en que no es tracta d'una segona part, sinó d'una altra història amb els mateixos personatges. Una mica en la línia de Wilt, de Tom Sharpe. Es poden llegir de manera independent o per ordre, no hi ha problema.
Ara treballes de farmacèutic, el que sempre havies volgut. Com et sents?
Fatal.
???
Sí. És el problema de les expectatives. Et passes cinc anys estudiant la carrera i cinc més fent feines merdoses, i quan finalment pots treballar del que has estudiat t'adones que no t'agrada, i que en certa manera us han enganyat a tots plegats. És depriment.
Depriment?
Formo part d'una generació que més o menys ho ha tingut tot. Hem pogut passar-nos-ho bé, hem estudiat el que volíem, hem viatjat una mica, tenim un cert nivell cultural... i malgrat tot, estem més a la deriva que els nostres pares.
Com s'entén?
A mi no m'ho preguntis. Jo em limito a descriure una realitat, no sóc ningú per interpretar-la.
Les filosofies new age ja van treure al nas a la novel·la anterior, tot i que de manera molt més tímida. Per què?
Són les noves formes de religió. Molt més flexibles i personalitzables que les religions clàssiques.
I allò que diuen de que hem deixat de creure en Déu per creure en qualsevol ximpleria?
Probablement sigui veritat. Jo no les he defensades mai, compte. En alguns moments de la vida -sobretot els difícils- he sentit certa atracció, però això no vol dir que me les cregui.
Sí, ja veig per on va la cosa. A la novel·la es parla de la revolució sexual masculina. Me'n fas cinc cèntims?
La píndola anticonceptiva va suposar una revolució per a les dones. Podien tenir relacions sexuals sense por a quedar embarassades. Després va arribar la sida, però aquesta és una altra història. L'alliberament sexual femení va venir de la mà dels anticonceptius. El masculí, en canvi, va molt lligat a les pastilles per trempar. Sense erecció no hi ha sexe, i les disfuncions sexuals masculines són molt freqüents. No sé si sempre ha estat així, però avui en dia s'en parla més que abans.
S'ha dit que El gat de Schrödinger és una novel·la sobre les amistats estranyes.
Suposo que sí, entre d'altres coses. En realitat, hi ha amistats que no ho siguin? Pensa-hi: un amic és aquella persona a qui li permets quasi tot, i segueixes fent-li favors i dirigint-li la paraula. Si t'hi detures a pensar, és ben estrany.
Què et sembla el turisme de masses? Perquè la novel·la transcorre en una ciutat on aquest tipus de turisme prolifera.
No ho sé. Ni m'agrada ni em desagrada, és el que és. Suposo que un tipus de gent necessita cert tipus de vacances. No pots portar a un grup de holligans al Museu Nacional d'Art. En general mai opino gaire de les coses.
Per què?
El gran problema és que avui tothom té una opinió de tot. Tantes xarxes socials i tantes ximpleries, i tothom es creu que sap la hòstia de coses. Doncs no. La majoria de vegades només diem parides que no interessen a ningú. El que passa és que la gent normalment és educada, i ens deixen expressar-nos, però no ho hem de confondre amb que la nostra opinió sigui especialment trascendent.
Ja ho entenc. Com creus que anirà aquesta novel·la?
Són temps molt durs, això ho sabem tots. A alguna gent ja li costa comprar llibres, així que amb aquesta crisis imagina't. A més, hi ha moltíssima competència. El mercat està col·lapsat, i ara s'hi afegeixen els llibres autoeditats. La saturació és total i a la gent se li fa difícil escollir entre una cosa o una altra.
Només em queda desitjar-vos sort, doncs.
Gràcies. Em sembla que amb la que està caient ens farà falta.
dissabte, 5 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)