Per veure-la en el seu entorn natural podeu fer click aquí.
El gat d’Schrödinger no s’assembla a res que hagi llegit amb anterioritat i em desperta una barreja de sentiments. En part em puc arribar a identificar amb en Matt, el protagonista, que es troba en una edat en la que ja està deixant la joventut enrere i encara no ha trobat el seu lloc al món. D’altra banda, però, es mou en un món molt diferent al meu i la seva situació emocional és un caos complet.
Al Matt l’acompanyen dos “personatges” que no l’ajuden pas a trobar l’estabilitat. Junts formen un trio d’aquells que no saps com el destí ha arribat a unir.
El llibre està escrit amb una acidesa i un escepticisme difícil de pair en alguns moments, però que et fa submergir-te per complet en la ment turmentada d’en Matt. Per això vols saber com aconseguirà solucionar tots els seus problemes (drogues, feina, noies, etc.).
Si a més a més, a tot l’anterior li afegim filosofia i teories de la física..., ja us podeu imaginar el que en surt!
Una novel·la d’allò més psicodèlica que us arrencarà més d’un somriure.
