Ens ha tocat viure uns temps tristos i foscos. Hi ha dies que t'aixeques del llit i poses les notícies i sembla que tot s'hagi d'enfonsar. Que tot caigui a trossos. Els bàrbars són a les portes i Roma crema. I malgrat totes les catàstrofes, algunes persones donen mostres d'un coratge homèric. Obrir una llibreria aquests dies petits i mesquins n'és un bon exemple. Sense buscar la glòria, ni un bon sac de bitllets -que si arriba, benvingut sia, però tots sabem que difícilment ho farà- sinó pel pur amor a la paraula escrita. El que us deia: herois i heroïnes.
Hem de saludar la creació de les barcelonines La impossible i Espai Literari. Si encara no hi heu estat (jo ja he anat a la primera, tinc pendent la segona - d'aquest mes no passa-) feu-hi una volta. Aneu-hi aquest dissabte, o demà mateix. I, sobretot, compreu-hi algun llibre, perquè no només de volts i de bones intencions viu l'home. Si pot ser, el gat de Schrödinger (totes dues el tenen). Si no, algun altre. Millor si és d'un autor català, esclar, que a l'equip de casa, encara que jugui a tercera regional, se l'ha d'animar.
I si no sou barcelonins ni barcelonines -o ho sou però heu abandonat el paper, com qui deixa el tabac i s'enganxa a les cigarretes electròniques- recordeu que també es pot comprar l'ebook aquí.
dimarts, 5 de novembre del 2013
dilluns, 4 de novembre del 2013
.jpg)
dilluns, 23 de setembre del 2013
EN BORJA
El gat de Scrödinger és la història del comiat de solter d'en Borja, un nerd de cap a peus. Durant la novel·la s'explica que quan els tres herois compartien pis, el friquisme d'en Borja encara era més accentuat. Addicte als jocs en línia, participava a fòrums freqüentats per penjats com ell. Navegant per Internet he trobat la foto d'un paio que s'assembla MOLTÍSSIM a en Borja en tots els aspectes. Fixeu-vos en la seva companya, que no té pèrdua.
dimecres, 24 d’abril del 2013
BRAVO GIRONA!
Article d'Eudald Espluga publicat a la revista digital Bravo Girona! (http://www.bravogirona.com/)
Més enllà de l'hedonisme i el new age
Jordi Dausà, Cassà de la Selva, 1977. Llicenciat en humanitats i mestre, ha publicat les novel·les Els Fak Eh, La caixa de joies, Manual de supervivència (premi Montflorit 2010) i El gat de Schrödinger. És d'aquesta última novel·la que ens ocupem aquí, així com de la manera com l'autor entén la literatura, la New Age i la seva passió per Lloret de Mar. Hem parlat amb ell.
per EUDALD ESPLUGA
«Vaig començar a escriure gràcies a Cuatro amigos, de Trueba». Amb aquestes paraules Jordi Dausà ens dóna una idea cabal de la manera com ha entès i de com entén la literatura. «De seguida em vaig identificar amb aquest estil desesperançat, nostàlgic i agredolç». El de Cassà no busca narracions impostades, poc versemblants però molt reflexives. No pretén fer un exercici de gimnàstica davant el mirall. En contra de gairebé totes les receptes benpensants de com ha de fer-se la literatura, Dausà, contundent, deixa anar que «no vull transmetre idees, ni reflexions, ni tan sols sentiments».
Amb aquest aire anàrquic, despreocupat i sincer, Dausà sembla viure més enllà del bé i del mal del mundillo literari, extemporani de les carregoses enveges, dels histrionismes en les entrevistes i, sobretot, de l'endèmica competència per l'escalada cap a les primeres línies de combat de la cultureta. La pulsió que el porta a enfrontar-se al paper no és la sagrada inspiració, no és l'èxtasi d'aquell que es creu tocat per la mà dels déus. No busca tampoc la redempció personal, la purgació a través de la salvífica escriptura. Afirma que ni tant sols ho passa malament: l'escriptura, pel cassanenc, no és un procés tortuós, torturat, terminal.
Una primera conclusió que podem extreure d'aquesta caracterització negativa de com Dausà entén la literatura és la ferma convicció que, si hagués viscut el romanticisme, s'hauria mort de gana. La desmitificació de la literatura que va implícita en la seva forma de veure el procés d'escriptura li hauria valgut, sens dubte, l'obliteració. La qüestió està en preguntar-nos si en aquesta nostra cultura no li espera també l'exili per no ser un cavaller de la fe.
L'ofici d'escriure pel divertiment
Una fe que li importa poc o gens: Dausà escriu per divertir-se i, si tingués temps, escriuria més, perquè ell, davant el paper en blanc, es proposa la novel·la «que m'agradaria llegir i que encara ningú ha escrit». I aquestes novel·les són, entre d'altres, Manual de supervivència (Montflorit, 2010) i El Gat de Schrödinger (Stonberg editorial, 2012), dues novel·les amb els mateixos protagonistes.
Unes novel·les que, si bé comparteixen un mateix univers diegètic i es regeixen per les lleis d'un realisme de patates fregides i Lorazepam, com afirmava la crítica que Damià Bardera va escriure a Núvol, no constitueixen una saga. Són novel·les independents, que es justifiquen per si mateixes: el cassanenc afirma inspirar-se -lleugerament- en el model de Wilt, el personatge de Tom Sharpe, que apareix repetides vegades en les seves obres sense necessitat d'haver-les de llegir ordenadament. Fer saltar els personatges d'una novel·la a l'altra no busca la creació mítica d'un univers simbòlic, no es tracta d'una decisió programàtica i calculada:
«Quan vaig crear en Matt (a Manual de supervivència) era una barreja de paios que havia conegut en la meva època d'estudiant. L'un es guanyava la vida provant medicaments, l'altre feia d'extra a tots els anuncis i pel·lícules que podia, un tercer treballava al bingo i jo anava de tant en tant a veure'l. Vaig barrejar tot això amb uns quants elements biogràfics i d'allà en va sortir en Matt»
Una societat plena de paradoxes
En Matt és el clar protagonista de l'última novel·la, El gat de Schrödinger. És una figura insegura, anodina, que viu la seva existència apartat del "mundanal ruido", entre la seva casa i la farmàcia on treballa. Amb més anys dels que voldria tenir, Matt no té parella i és un addicte a les drogues legals: de l'Ibuprofeno al Lorazepam. En el cas d'una novel·la convencional, després d'aquesta presentació, tocaria dir: però tot això canviarà..
Però no. Tot això s'accentuarà: en Matt i els seus amics marxaran de comiat de solter a Port Antic. Un viatge que no serà de transformació: seria erroni llegir-lo com un ritual de pas, com la transició transcendent cap a una revelació. És més aviat un viatge de degradació, de caiguda en picat. Un viatge on les polaritats del personatge es veuen exacerbades: la seva addicció i la seva solitud. Com a Cuatro amigosde Trueba, del que es tracta és d'un viatge que no porta enlloc: és la vacuïtat vital de l'experiència, el caràcter imposat de la realitat de Port Antinc -ciutat que aglutina les excel·lències d'una ciutat costera turística basada en la seva oferta nocturna- el que portarà als personatges a confrontar-se amb si mateixos.
També recorda indefectiblement a l'inacabable viatge circular per la Cuba nocturna que descriu Guillermo Cabrera Infante a Tres tristes tigres: sense els manierismes formals d'aquest, ni la seva preocupació pels jocs lingüístics, la novel·la del cassanenc també acaba centrant la seva acció en un etern retorn del mateix: els excessos de la nit a Port Antic.
Amb aquest aire anàrquic, despreocupat i sincer, Dausà sembla viure més enllà del bé i del mal del mundillo literari, extemporani de les carregoses enveges, dels histrionismes en les entrevistes i, sobretot, de l'endèmica competència per l'escalada cap a les primeres línies de combat de la cultureta. La pulsió que el porta a enfrontar-se al paper no és la sagrada inspiració, no és l'èxtasi d'aquell que es creu tocat per la mà dels déus. No busca tampoc la redempció personal, la purgació a través de la salvífica escriptura. Afirma que ni tant sols ho passa malament: l'escriptura, pel cassanenc, no és un procés tortuós, torturat, terminal.
Una primera conclusió que podem extreure d'aquesta caracterització negativa de com Dausà entén la literatura és la ferma convicció que, si hagués viscut el romanticisme, s'hauria mort de gana. La desmitificació de la literatura que va implícita en la seva forma de veure el procés d'escriptura li hauria valgut, sens dubte, l'obliteració. La qüestió està en preguntar-nos si en aquesta nostra cultura no li espera també l'exili per no ser un cavaller de la fe.
L'ofici d'escriure pel divertiment
Una fe que li importa poc o gens: Dausà escriu per divertir-se i, si tingués temps, escriuria més, perquè ell, davant el paper en blanc, es proposa la novel·la «que m'agradaria llegir i que encara ningú ha escrit». I aquestes novel·les són, entre d'altres, Manual de supervivència (Montflorit, 2010) i El Gat de Schrödinger (Stonberg editorial, 2012), dues novel·les amb els mateixos protagonistes.
Unes novel·les que, si bé comparteixen un mateix univers diegètic i es regeixen per les lleis d'un realisme de patates fregides i Lorazepam, com afirmava la crítica que Damià Bardera va escriure a Núvol, no constitueixen una saga. Són novel·les independents, que es justifiquen per si mateixes: el cassanenc afirma inspirar-se -lleugerament- en el model de Wilt, el personatge de Tom Sharpe, que apareix repetides vegades en les seves obres sense necessitat d'haver-les de llegir ordenadament. Fer saltar els personatges d'una novel·la a l'altra no busca la creació mítica d'un univers simbòlic, no es tracta d'una decisió programàtica i calculada:
«Quan vaig crear en Matt (a Manual de supervivència) era una barreja de paios que havia conegut en la meva època d'estudiant. L'un es guanyava la vida provant medicaments, l'altre feia d'extra a tots els anuncis i pel·lícules que podia, un tercer treballava al bingo i jo anava de tant en tant a veure'l. Vaig barrejar tot això amb uns quants elements biogràfics i d'allà en va sortir en Matt»
Una societat plena de paradoxes
En Matt és el clar protagonista de l'última novel·la, El gat de Schrödinger. És una figura insegura, anodina, que viu la seva existència apartat del "mundanal ruido", entre la seva casa i la farmàcia on treballa. Amb més anys dels que voldria tenir, Matt no té parella i és un addicte a les drogues legals: de l'Ibuprofeno al Lorazepam. En el cas d'una novel·la convencional, després d'aquesta presentació, tocaria dir: però tot això canviarà..Però no. Tot això s'accentuarà: en Matt i els seus amics marxaran de comiat de solter a Port Antic. Un viatge que no serà de transformació: seria erroni llegir-lo com un ritual de pas, com la transició transcendent cap a una revelació. És més aviat un viatge de degradació, de caiguda en picat. Un viatge on les polaritats del personatge es veuen exacerbades: la seva addicció i la seva solitud. Com a Cuatro amigosde Trueba, del que es tracta és d'un viatge que no porta enlloc: és la vacuïtat vital de l'experiència, el caràcter imposat de la realitat de Port Antinc -ciutat que aglutina les excel·lències d'una ciutat costera turística basada en la seva oferta nocturna- el que portarà als personatges a confrontar-se amb si mateixos.
També recorda indefectiblement a l'inacabable viatge circular per la Cuba nocturna que descriu Guillermo Cabrera Infante a Tres tristes tigres: sense els manierismes formals d'aquest, ni la seva preocupació pels jocs lingüístics, la novel·la del cassanenc també acaba centrant la seva acció en un etern retorn del mateix: els excessos de la nit a Port Antic.
Topografies ocasionals i per l'ocasió«Port Antic és bàsicament Lloret de Mar amb uns quants tocs d'Alacant, la meva ciutat fetitxe». Un tipus de ciutat que a Dausà li interessa en la mesura que és un constructe eminentment contradictori, que recull en el seu sí les tendències més contraposades. En el cas d'El gat de Schrödinger, s'hi agrupen dos tipus de vida: l'espiritualitat «entre cometes» del New Age i l'hedonisme salvatge. «Són com l'aigua i l'oli, però curiosament aquestes paradoxes (un congrès en una ciutat turística) es donen sovint, i a mi em fan molta gràcia».
És precisament en aquesta paradoxa en la qual Matt està atrapat: com a lectors, podem pensar que amb l'excusa de la Tània, una guru del New Age de la qual probablement s'ha enamorat, Matt està canviant una droga per una altra. Les pastilles per l'autoajuda. Un canvi propiciat per la seducció d'unes teories que, en contra l'esperit científic de Matt -per més que aquest apel·li a Feyerabend o a la física quàntica- se li apareixen com una nova religió eclèctica i a la carta. Un canvi -o una barreja- que ens pot fer comprendre perquè algun dels grans sociòlegs de la modernitat han titllat la nostra època com a psicofarmacològica.
El gat de Schrödinger és, al cap i a la fi, una novel·la desesperançada, nostàlgica i agredolça. És l'expressió meridiana d'una obra que no ha estat escrita pels lectors, que no busca atrapar, convèncer o emocionar. És l'abecé de la poètica del seu autor: una obra divertida, compacte, capaç de parlar-nos de la nostra vida. No es tracta d'un realisme carverià ni d'un realisme decimonònic. Més aviat, el que es respira és l'esperit d'una època.
És precisament en aquesta paradoxa en la qual Matt està atrapat: com a lectors, podem pensar que amb l'excusa de la Tània, una guru del New Age de la qual probablement s'ha enamorat, Matt està canviant una droga per una altra. Les pastilles per l'autoajuda. Un canvi propiciat per la seducció d'unes teories que, en contra l'esperit científic de Matt -per més que aquest apel·li a Feyerabend o a la física quàntica- se li apareixen com una nova religió eclèctica i a la carta. Un canvi -o una barreja- que ens pot fer comprendre perquè algun dels grans sociòlegs de la modernitat han titllat la nostra època com a psicofarmacològica.
El gat de Schrödinger és, al cap i a la fi, una novel·la desesperançada, nostàlgica i agredolça. És l'expressió meridiana d'una obra que no ha estat escrita pels lectors, que no busca atrapar, convèncer o emocionar. És l'abecé de la poètica del seu autor: una obra divertida, compacte, capaç de parlar-nos de la nostra vida. No es tracta d'un realisme carverià ni d'un realisme decimonònic. Més aviat, el que es respira és l'esperit d'una època.
dimarts, 16 d’abril del 2013
divendres, 5 d’abril del 2013
dissabte, 23 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
dijous, 14 de febrer del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
dimecres, 30 de gener del 2013
ELS ALTRES AGRAÏMENTS
Una de les tasques més feixugues a l'hora de publicar el llibre és redactar els agraïments. Saps que, per més que t'hi esforcis, te'n deixaràs uns quants, o bé coneixeràs gent que t'ajudarà a difondre l'obra i no els ho podràs agrair degudament.
Els blogs ens permeten, en certa mesura, esmenar aquests errors. A continuació hi teniu una llista de gent que no figura als agraïments de cap de les meves novel·les publicades, però que d'una manera o altra m'han ajudat durant la seva creació o difusió. L'ordre és estrictament alfabètic. A tots, gràcies.
Gent d'Alacant City, Damià Bardera, Nerea Blanque, Àngela Bohigas, Quim Cadanet, Joan Carles Codolà, Sara Cruz, Ariadna Escalona, Xavi Navarro-Soto, Felip Ortega, Gabriele Praderio, Ivan Reyné, Cèlia Roca, Guiomar Solanas, Frederic Streich, Guillem Terribas, Anna Travessa, Elsa Trujillo, els meus antics veïns de quan vivia a Girona, Àlex Vendrell. Gràcies també als mitjans de comunicació i llibreries gironines i cassanenques per la bona rebuda, i a la revista Núvol.com.
Actualitzaré la llista conforme vagi recordant noms de gent. Si encara no hi sou, perdoneu.
Els blogs ens permeten, en certa mesura, esmenar aquests errors. A continuació hi teniu una llista de gent que no figura als agraïments de cap de les meves novel·les publicades, però que d'una manera o altra m'han ajudat durant la seva creació o difusió. L'ordre és estrictament alfabètic. A tots, gràcies.
Gent d'Alacant City, Damià Bardera, Nerea Blanque, Àngela Bohigas, Quim Cadanet, Joan Carles Codolà, Sara Cruz, Ariadna Escalona, Xavi Navarro-Soto, Felip Ortega, Gabriele Praderio, Ivan Reyné, Cèlia Roca, Guiomar Solanas, Frederic Streich, Guillem Terribas, Anna Travessa, Elsa Trujillo, els meus antics veïns de quan vivia a Girona, Àlex Vendrell. Gràcies també als mitjans de comunicació i llibreries gironines i cassanenques per la bona rebuda, i a la revista Núvol.com.
Actualitzaré la llista conforme vagi recordant noms de gent. Si encara no hi sou, perdoneu.
diumenge, 27 de gener del 2013
dimarts, 15 de gener del 2013
ENTREVISTA A TV GIRONA
El dilluns catorze de gener vaig anar a l'informatiu del migdia de TVGirona a parlar del gat de Schrödinger. Us penjo l'enllaç. Per no haver d'empassar-vos el programa sencer, surto a partir del minut 17:00. Pels qui no em coneixeu, la tele m'engreixa i em fa semblar més vell.
Entrevista a TV Girona
dimarts, 8 de gener del 2013
dilluns, 7 de gener del 2013
ENTREVISTA A EN MATT
Em dic Matt. Tinc trenta-tres anys, la mateixa edat que tenien Jesús i Alexandre Magne quan van morir. Llicenciat en farmàcia, solter i sense fills. Crec en alguna cosa, però no sé en quina. De fet, com més hi penso, menys crec. O és al revés? Sóc apolític: avui en dia és més fàcil que existeixi Déu que no pas un polític competent.
El gat de Schrödinger és la segona novel·la que protagonitzes. Com et sents?
No m'hi he parat a pensar. Mai he buscat protagonisme, senzillament me l'he trobat. Si pogués, passaria completament desapercebut.
La teva situació ha canviat en vist el llibre anterior. Segona part?
En Dausà insisteix en que no es tracta d'una segona part, sinó d'una altra història amb els mateixos personatges. Una mica en la línia de Wilt, de Tom Sharpe. Es poden llegir de manera independent o per ordre, no hi ha problema.
Ara treballes de farmacèutic, el que sempre havies volgut. Com et sents?
Fatal.
???
Sí. És el problema de les expectatives. Et passes cinc anys estudiant la carrera i cinc més fent feines merdoses, i quan finalment pots treballar del que has estudiat t'adones que no t'agrada, i que en certa manera us han enganyat a tots plegats. És depriment.
Depriment?
Formo part d'una generació que més o menys ho ha tingut tot. Hem pogut passar-nos-ho bé, hem estudiat el que volíem, hem viatjat una mica, tenim un cert nivell cultural... i malgrat tot, estem més a la deriva que els nostres pares.
Com s'entén?
A mi no m'ho preguntis. Jo em limito a descriure una realitat, no sóc ningú per interpretar-la.
Les filosofies new age ja van treure al nas a la novel·la anterior, tot i que de manera molt més tímida. Per què?
Són les noves formes de religió. Molt més flexibles i personalitzables que les religions clàssiques.
I allò que diuen de que hem deixat de creure en Déu per creure en qualsevol ximpleria?
Probablement sigui veritat. Jo no les he defensades mai, compte. En alguns moments de la vida -sobretot els difícils- he sentit certa atracció, però això no vol dir que me les cregui.
Sí, ja veig per on va la cosa. A la novel·la es parla de la revolució sexual masculina. Me'n fas cinc cèntims?
La píndola anticonceptiva va suposar una revolució per a les dones. Podien tenir relacions sexuals sense por a quedar embarassades. Després va arribar la sida, però aquesta és una altra història. L'alliberament sexual femení va venir de la mà dels anticonceptius. El masculí, en canvi, va molt lligat a les pastilles per trempar. Sense erecció no hi ha sexe, i les disfuncions sexuals masculines són molt freqüents. No sé si sempre ha estat així, però avui en dia s'en parla més que abans.
S'ha dit que El gat de Schrödinger és una novel·la sobre les amistats estranyes.
Suposo que sí, entre d'altres coses. En realitat, hi ha amistats que no ho siguin? Pensa-hi: un amic és aquella persona a qui li permets quasi tot, i segueixes fent-li favors i dirigint-li la paraula. Si t'hi detures a pensar, és ben estrany.
Què et sembla el turisme de masses? Perquè la novel·la transcorre en una ciutat on aquest tipus de turisme prolifera.
No ho sé. Ni m'agrada ni em desagrada, és el que és. Suposo que un tipus de gent necessita cert tipus de vacances. No pots portar a un grup de holligans al Museu Nacional d'Art. En general mai opino gaire de les coses.
Per què?
El gran problema és que avui tothom té una opinió de tot. Tantes xarxes socials i tantes ximpleries, i tothom es creu que sap la hòstia de coses. Doncs no. La majoria de vegades només diem parides que no interessen a ningú. El que passa és que la gent normalment és educada, i ens deixen expressar-nos, però no ho hem de confondre amb que la nostra opinió sigui especialment trascendent.
Ja ho entenc. Com creus que anirà aquesta novel·la?
Són temps molt durs, això ho sabem tots. A alguna gent ja li costa comprar llibres, així que amb aquesta crisis imagina't. A més, hi ha moltíssima competència. El mercat està col·lapsat, i ara s'hi afegeixen els llibres autoeditats. La saturació és total i a la gent se li fa difícil escollir entre una cosa o una altra.
Només em queda desitjar-vos sort, doncs.
Gràcies. Em sembla que amb la que està caient ens farà falta.
El gat de Schrödinger és la segona novel·la que protagonitzes. Com et sents?
No m'hi he parat a pensar. Mai he buscat protagonisme, senzillament me l'he trobat. Si pogués, passaria completament desapercebut.
La teva situació ha canviat en vist el llibre anterior. Segona part?
En Dausà insisteix en que no es tracta d'una segona part, sinó d'una altra història amb els mateixos personatges. Una mica en la línia de Wilt, de Tom Sharpe. Es poden llegir de manera independent o per ordre, no hi ha problema.
Ara treballes de farmacèutic, el que sempre havies volgut. Com et sents?
Fatal.
???
Sí. És el problema de les expectatives. Et passes cinc anys estudiant la carrera i cinc més fent feines merdoses, i quan finalment pots treballar del que has estudiat t'adones que no t'agrada, i que en certa manera us han enganyat a tots plegats. És depriment.
Depriment?
Formo part d'una generació que més o menys ho ha tingut tot. Hem pogut passar-nos-ho bé, hem estudiat el que volíem, hem viatjat una mica, tenim un cert nivell cultural... i malgrat tot, estem més a la deriva que els nostres pares.
Com s'entén?
A mi no m'ho preguntis. Jo em limito a descriure una realitat, no sóc ningú per interpretar-la.
Les filosofies new age ja van treure al nas a la novel·la anterior, tot i que de manera molt més tímida. Per què?
Són les noves formes de religió. Molt més flexibles i personalitzables que les religions clàssiques.
I allò que diuen de que hem deixat de creure en Déu per creure en qualsevol ximpleria?
Probablement sigui veritat. Jo no les he defensades mai, compte. En alguns moments de la vida -sobretot els difícils- he sentit certa atracció, però això no vol dir que me les cregui.
Sí, ja veig per on va la cosa. A la novel·la es parla de la revolució sexual masculina. Me'n fas cinc cèntims?
La píndola anticonceptiva va suposar una revolució per a les dones. Podien tenir relacions sexuals sense por a quedar embarassades. Després va arribar la sida, però aquesta és una altra història. L'alliberament sexual femení va venir de la mà dels anticonceptius. El masculí, en canvi, va molt lligat a les pastilles per trempar. Sense erecció no hi ha sexe, i les disfuncions sexuals masculines són molt freqüents. No sé si sempre ha estat així, però avui en dia s'en parla més que abans.
S'ha dit que El gat de Schrödinger és una novel·la sobre les amistats estranyes.
Suposo que sí, entre d'altres coses. En realitat, hi ha amistats que no ho siguin? Pensa-hi: un amic és aquella persona a qui li permets quasi tot, i segueixes fent-li favors i dirigint-li la paraula. Si t'hi detures a pensar, és ben estrany.
Què et sembla el turisme de masses? Perquè la novel·la transcorre en una ciutat on aquest tipus de turisme prolifera.
No ho sé. Ni m'agrada ni em desagrada, és el que és. Suposo que un tipus de gent necessita cert tipus de vacances. No pots portar a un grup de holligans al Museu Nacional d'Art. En general mai opino gaire de les coses.
Per què?
El gran problema és que avui tothom té una opinió de tot. Tantes xarxes socials i tantes ximpleries, i tothom es creu que sap la hòstia de coses. Doncs no. La majoria de vegades només diem parides que no interessen a ningú. El que passa és que la gent normalment és educada, i ens deixen expressar-nos, però no ho hem de confondre amb que la nostra opinió sigui especialment trascendent.
Ja ho entenc. Com creus que anirà aquesta novel·la?
Són temps molt durs, això ho sabem tots. A alguna gent ja li costa comprar llibres, així que amb aquesta crisis imagina't. A més, hi ha moltíssima competència. El mercat està col·lapsat, i ara s'hi afegeixen els llibres autoeditats. La saturació és total i a la gent se li fa difícil escollir entre una cosa o una altra.
Només em queda desitjar-vos sort, doncs.
Gràcies. Em sembla que amb la que està caient ens farà falta.
dissabte, 5 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)